El superàvit corre a càrrec teu

L’any 1996, Johan Cruyff va participar en un acte organitzat a Andorra en el que se li va preguntar com veia els excel·lents resultats econòmics que presentava la junta del llavors president del Barça ,Josep Lluís Nuñez. En aquells temps, Nuñez feia gala d’una economia sanejada i d’una gran habiiltat en la gestió econòmica i financera del club. Davant de la pregunta, Cruyff va deixar anar una de les frases que han passat a la història: “El diner no ha d’estar al banc. Ha d’estar al camp perquè la gent gaudeixi”. 

Resumia així el seu malestar per una manca d’inversions de la junta directiva en relació a la plantilla del primer equip.

En el nostre municipi, l’Equip de Govern fa gal·la d’un superàvit de 1.047.736,38€ (en termes SEC) en relació al pressupost del 2018. 

Per saber si això és molt o poc, ho hem de posar en relació al pressupost total del 2018, que era de 10.256.510€. Per tant, estem parlant d’un superàvit d’un 10,2% en relació al pressupost total.  

A priori això són bones noticies, perquè durant un any no has generat deutes, sinó que tens més diners dels que preveies i això a tots en agrada. 

Ara bé, si anem a analitzar quines són les possibles causes que ens porten a tenir un superàvit, ens trobem que tenim, majoritàriament, 4 opcions:  

1- S’ha ingressat més del que estava previst a través d’impostots i taxes

2- S’ha ingressat més de l’esperat en subvencions o altres ingressos no previstos

3- S’ha gastat menys del que estava previst perquè s’han deixat de fer coses

4- S’ha gastat menys del que estava previst perquè s’ha executat tot el que s’havia d’executar però ha costat menys diners

Per tant, bàsicament tenim dues raons: o hem ingressat més diners dels previstos, o n’hem gastat menys. 

Això no té perquè ser bo ni dolent per sí mateix, però cal fer un anàlisis més profund de les conseqüències que comporta, i totes van a parar allà mateix: els cassanencs i cassanenques han pagat més del compte. 

En cas que el motiu del superàvit sigui un major nombre d’ingressos  (bé perquè s’han rebut subvencions no previstes o bé perquè s’ha recaptat més a través de taxes i impostos) vol dir que els contribuents han aportat una quantitat de diners superior a la necessària. Es a dir, que hem pagat més del que feia falta. Per tant, podríem haver tingut unes ordenances fiscals que ens deixessin més marge per respirar.

En cas que el motiu del superàvit siguin un menor nombre d’inversions, hem perdut serveis. Per tant, tornem a estar en la mateixa situacio: durant un any hem pagat per uns serveis que ens van dir que ens donarien i no s’han donat. 

I l’últim cas, aquelles situacions en les que allò executat ha tingut un cost inferior al previst, si s’hagués ajustat el cost real a l’hora de confeccionar el pressupost, s’haurien ajustat els impostos i taxes i no hauríem pagat de més. 

La pregunta del milió: quants diners hem pagat de més aquest any? Doncs si tenim en compte que el pressupost representa 990,11€ per cassanenc de mitjana i que el superàvit és d’un 10,2% del pressupost, el superàvit representa aproximadament 100€ per a cada cassanenc.

Com deia Johan Cruyff, el diner no ha d’estar al banc, ha d’estar al camp perquè la gent en gaudeixi. O el que és el mateix, tots hauríem agraït una gestió econòmica no tant nuñista per part de l’Equip de Govern